Una i eterna. Sobre el nacionalisme espanyol

Espanya és un invent considerable. Un relat enlluernador navala lantiguitat, que alguns el fan remuntar al Plistocè, quan lhomo antecessor preludi de lhomo hispanicus singularitzava el paisatge dAtapuerca. Els historiadors han estat els principals responsables del relat, però per a sumar-li llustre i atractiu han donat el seu colp de mà multituds de veus dallò més plurals i transversals: del poeta al músic o de lesportista al torero, a més de capellans convençuts de la intervenció de la mà de Déu en linfantament de la nació. LEstat, no cal dir-ho, tant en la seua forma monàrquica i republicana com dictatorial, nés el suport essencial, fins al punt que no es pot entendre luna sense laltre. Lelogi i les adhesions fetes sovint més des de les vísceres les «emocions» que des del trellat la reflexió serena, sobretot la defensa contra el vituperi i els enemics interns i externs, han generat un nacionalisme generalment exacerbat i narcisista, adversari de qualsevol indici de plurinacionalitat dels pobles integrants de la Pell de Brau. Aquest assaig indaga interioritats del nacionalisme espanyol des duna mirada crítica, amb concessions a la ironia i gotes esparses dhumor.