Un llum que crema

Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darrer esplet. Avui, en canvi, és el cadàver d'una fruita: per dins, conserva un gruix de grans desfets, negrós, velat de podridura blanca. I, com la sang que es va escorrent del xai penjat, se n'ha escolat el suc vinós fins a l'última gota. Fosca, ingràvida, la carcassa unes bastes castanyoles branda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà de déu del vent.