Com més sucre, més dolç

Ara i ací us deixe un bon recull de tot el que he escrit per a les falles des que em vaig retrobar amb eixos valors antropològics de la nostra manera de ser, que les falles de la València franquista dels anys seixanta del segle passat havien abandonat quasi totalment i no em deixaven veure’ls. En aquells anys foscos, qui m’havia de dir que escriuria llibrets de falla Fuster va dir: “Falles de poble per a ús d’indígenes —¡nosaltres els valencians— carregades d’insubornable perspicàcia local. Que és com han de ser les falles. Almenys això és el que s’ha dit sempre”. Jo també ho he cregut així.